dimecres, de febrer 01, 2012

Una nova vida

No sé si encara hi haurà algú que llegirà aquest bloc, o com jo, se n'haurà oblidat d'ell. Hui m'he retrobat amb ell i m'he proposat fer-li un poc de cas. Mai he sigut constant per escriure, així que tampoc ara vaig a prometre res. El meu bloc no té un tema concret ni, com he dit, una freqüència però sempre consideraré que tinc un xicotet espai a la xarxa on plasmar allò que se'm passa pel cap. Com deia en un dels primers posts, allà pel 2006, és la meua finestra al món.

Així, per tant, hui m'he decidit a obrir un poquet la meua finestreta. Fa 24 setmanes que estic gestant una vida amb molta il·lusió i, sobretot, amb molt d'amor. Crec que mai havia obert tant aquesta finestra, però fins i tot, m'atrevisc a dir que sóc moooolt feliç i em sent molt afortunada per poder viure aquesta experiència, que sembla ser que no ha començat encara.

Potser encara no ha començat de veres però el que estic vivint ja és meravellós. Sentir que dins meu s'està formant una personeta és una sensació molt bonica, m'atreviria a dir que és màgica. I és que, poca broma, a mi em sembla que tot açò forma part de la màgia, d'un botonet xicotet, ha anat creixent setmana darrere setmana sense adonar-me'n pràcticament de res, i ara ja note que Blai està dins meu pegant patadetes. És meravellós i per això ho vull compartir.

A Blai li tocarà nàixer en un any ben fotut, segons diuen els experts, serà el pitjor de tots. Això em preocupa, i tant, però no tant com m'hauria d'angoixar, la veritat. Estic molt positiva i amb molta força. Blai creixerà rodejat de tota l'estima que siga possible, i tot i que això sembla un poc hippy, o com diu un amic meu, un poc wi-pi, a mi em pareix que amb això hi ha prou per viure. Està clar que si els seus pares aconseguim unes bones feines, tot anirà millor, però tot vindrà rodat, n'estic segura.