Demà és el dia Mundial del Teatre i quin millor dia per anunciar la creació d'un nou grup de teatre amateur creat a Senyera.
El Grup de Teatre la Sènia naix per iniciativa d'un grup de gent del poble amb ganes de fer coses, amb inquietuds, i, sobretot per la necessitat de donar-li a Senyera un caire més cultural.
Fa uns mesos que hem començat a assajar una divertida obra, vam començar forts, amb un sopar que ens va donar ales per treballar de valent. Els assajos segueixen amb més o menys èxit, però seguim endavant i per a les pròximes festes del poble el Grup de Teatre la Sènia debutarà amb el seu primer espectacle.
Esperem que siga el principi d'una llarga trajectòria. Hem de fer renàixer al poble eixa inquietud cultural que, si no fos per la Banda de Música, estaria molt amagada.
A partir d'ara trobareu més informació a www.laseniateatre.blogspot.com
Molts ànims companys!
dilluns, de març 26, 2007
Ens apaguen la tele...
Dissabte Lluís Llach ens deia el seu últim adéu a Verges, demà el País Valencià haurà de dir adéu a TV3.
El Govern valencià clausurarà demà els repetidors de la televisió autonòmica catalana i davant aquest anunci només s'obté el silenci de les veus crítiques, la passivitat dels de sempre, els que haurien de fer un poc d'oposició encara que només fos per dignitat. Ara que venen eleccions no els convé que els valencians comparen informacions. TV3 no és perfecta però almenys els seus informatius no són pura propaganda electoral. No hi ha cap motiu per a tancar una cadena amb un contingut televisiu de qualitat, un 0% de matèria rosa, i reconeguda com a un exemple a seguir les demés cadenes autonòmiques.
Demà el Govern valencià apagarà la tele de ma casa i la de moltes altres cases. Encara que a molts no els entre en el cap, no ens calen subtítols o doblatges per entendre la televisió des del nord, per què no paren de posar fronteres o no hi ha?
No només m'impediran veure "El Cor de la ciutat" i "Ventdelplà", podré viure sense saber si els Peris tornaran a estar junts o si l'Ester trobarà viu el seu fill, però què passa amb les entrevistes de la Mònica Terribas a "la nit al dia" o amb els documentals dels "30minuts"? No podré fer la migdiada sense l'Albert Om, la Cristina Puig o la Màbel Martí a "El Club"... Si no fos per TV3 m'haguera perdut el concert de Lluís Llach del dissabte passat.
Hem de fer alguna cosa, demà serà un dia trist per als valencians, castellonencs i alacantins. Volem TV3 al País Valencià!!!
Més informació:
http://www.lletjos.org/volemtv3/
El Govern valencià clausurarà demà els repetidors de la televisió autonòmica catalana i davant aquest anunci només s'obté el silenci de les veus crítiques, la passivitat dels de sempre, els que haurien de fer un poc d'oposició encara que només fos per dignitat. Ara que venen eleccions no els convé que els valencians comparen informacions. TV3 no és perfecta però almenys els seus informatius no són pura propaganda electoral. No hi ha cap motiu per a tancar una cadena amb un contingut televisiu de qualitat, un 0% de matèria rosa, i reconeguda com a un exemple a seguir les demés cadenes autonòmiques.
Demà el Govern valencià apagarà la tele de ma casa i la de moltes altres cases. Encara que a molts no els entre en el cap, no ens calen subtítols o doblatges per entendre la televisió des del nord, per què no paren de posar fronteres o no hi ha?
No només m'impediran veure "El Cor de la ciutat" i "Ventdelplà", podré viure sense saber si els Peris tornaran a estar junts o si l'Ester trobarà viu el seu fill, però què passa amb les entrevistes de la Mònica Terribas a "la nit al dia" o amb els documentals dels "30minuts"? No podré fer la migdiada sense l'Albert Om, la Cristina Puig o la Màbel Martí a "El Club"... Si no fos per TV3 m'haguera perdut el concert de Lluís Llach del dissabte passat.
Hem de fer alguna cosa, demà serà un dia trist per als valencians, castellonencs i alacantins. Volem TV3 al País Valencià!!!
Més informació:
http://www.lletjos.org/volemtv3/
dilluns, de març 12, 2007
10 anys
Ha passat molt de temps però encara molts els recordem com els millors quatre anys de la nostra vida. D’eixos anys han quedat molt bones amistats, la prova és que encara hui quedem per sopar, com si fórem un grup d’amics.
No ens ha faltat temps per parlar dels records d’aquells anys, dels professors, dels viatges i... sobretot d’aquelles festes que començaven pel matí i acabaven a la gasolinera de la plaça de bous comprant més “sangría Don Simón”.
Cada vegada ens costa més quedar tots junts, però el resultat sempre val la pena. Cadascú fa la seua i és difícil fer coincidir a tothom, però això ens dóna peu a organitzar-ne un altre ben prompte, així que els que no heu pogut vindre, no us preocupeu, que abans de l’estiu podem tornar a quedar.
Van ser quatre anys molt especials de les nostres vides, recordeu quan cantàvem aquell cançó de Raimon:
“Hem viscut ben junts,
Ara fa ja molts anys,
Qui sap que ens portarà,
Què ens portarà demà...
I volem viure Junts...”
Fins prompte amics!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
