25 d'abril

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parti per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.

(Vicent Andrés Estelles 1924-1993)

Sant Jordi

De Barcelona m'ha arribat el primer regal de Sant Jordi, una rosa i un llibre virtual. Gràcies Betlem!
Tot i que que el costum dels catalans de regalar una rosa i un llibre no el tenim ací, és una tradició que m'agrada molt. Hui és el dia del llibre i, per què no aprofitar per fomentar la lectura? De llibres en tinc molts per recomanar, ja que últimament sembla que m'ha picat la mosca devorallibres, però us parlaré de l'últim, el que em vaig llegir anit. Es diu Pell de pruna, de Joan Olivares, el que va guanyar l'any passat el premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida, no és el primer llibre que em llig d'aquest autor, i també he llegit abans altres llibres guanyadors d'aquest premi, com l'Aurora de Núria Tió.
El llibre està bé i li fa honor al títol del premi, és a dir, que és eròtic, molt eròtic, ratllant entre l'erotisme i la pornografia, diria jo... No està malament per passar la diada de Sant Jordi llegint.
Com que el llibre encara no està a les llibreries, només us puc mostrar una de les il·lustracions que apareixen a les seues pàgines.


Feliç dia de Sant Jordi!

Ja tinc la meua minimí!!!

Per al meu aniversari, la Punti m'ha regalat una minimí, una nineta de 7 centímetres, que és un xicotet fermall per lluir a la roba. Aquesta sóc jo:

I aquest és el procés de creació gravat i muntat per Iñaki:

La Bergo ho va explicar molt bé a l'ADN. Irene fa anys que es dedica a fer manualitats, arracades, bosses, sempre compaginant amb estudis i feina; ha venut en fires, en tendes i fins i tot jo li he fet de comercial a Senyera, jejeje.
Ara amb les Minimís sembla que la cosa "va de bo" i fins i tot l'Àngel Llácer li n'ha encomanat una.
Si voleu fer-li algun encàrrec, ella encantada. Però afanyeu-se abans no pugen de preu, la seua intenció és arribar molt lluny amb aquests dissenys tan graciosos. Molta sort, Punti!!!

He heretat l'esperança (Miquel Martí i Pol)

He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.

I de tots dos els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.

M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.

Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.

Miquel Martí i Pol: He heretat l'esperança, 1963-1967.

Laura

Quin moment més emocionant! La cançó és bonica, però imagineu que el Llach us la dedica a vosaltres... segur que us passaria el mateix que a la Laura al final de la cançó.

Manifest

15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!

15 anys son molts anys. Son massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremediable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el mon que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.

Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells son les veritables víctimes d’aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres lis oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.Maleïda aquella data fosca d’abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d’espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d’un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.

Avui, 15 anys desprès, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d’estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d’ assassinats i represaliats pel franquisme i postfranquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d’altres invisibles per institucions i governs. La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys.Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d’emancipació i solidaritat, de defensa d’una terra, d’un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals per al sistema com son España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan “inofensius” com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d’odi i violència.

No podem perdonar. No hem d’oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa.Tant de bo Guillem puguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre mon totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l’alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d’aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.

Guillem Agulló: la lluita continua!Ni oblit, ni perdó!

Signen: Maulets, Assemblea Terra, Ateneu Popular de El Carme, Ateneu "Arrels" de Beniarrés, Ateneu "La Forca" de Carcaixent, Centre Social "Terra" de Benimaclet, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Endavant, Alerta Solidària, COS, Espai País Valencià, Ca Bassot de Burjassot, Ca Revolta, La Canterella de Godella, Assemblea de valencians i valencianes de Montcada, Antifeixistes de l'Horta, antifeixistes.org, Acció Popular Contra la Impunitat, C.A.T, Assemblea de Joves de Pego, Col·lectiu Arrels de la Marina, Casal Popular de Castelló, Grup de Muntanya Viarany, Assemblea de veïns de Benimaclet, Col·lectiu Estrella Roja de Benimaclet, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Colla de Dimonis de Benimaclet, C.S.A. "El Montó" d'Alcàsser, Intersindical Valenciana, SEPC.

En record de Guillem Agulló

Fa 15 anys jo encara era una xiqueta però recorde ben bé quan va morir el Guillem. Eren dies de pasqua i jo no entenia molt bé encara com havien pogut matar un tio, només per les seues idees.
Ara han passat 15 anys i continue sense entendre moltes coses.

"El proper divendres farà 15 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló. Fou l'11 d'abril del 1993 quan aquest jove antifeixista i independentista de Burjassot (l'Horta) fou apunyalat mortalment. El seu assassí només complí quatre anys de condemna i recentment es presentà a les darreres eleccions municipals per una partit d'extrema dreta.


Enguany, 15 anys després del seu assassinat, aquesta impunitat s'ha saldat amb més de 600 agressions al País Valencià com les darreres pallisses a immigrants gravades en vídeo, la punyalada que gairebé li costa la vida a un jove de València, l'esvàstica gravada en la cara a un altre jove a Castelló o les desenes d'atacs contra centres socials, llibreries, seus de partits polítics i altres locals de tot tipus. I tot, davant la indiferència mediàtica i governamental que caracteritza aquest país.

Per aquest motiu diversos companys blocaires ens hem decidit a llançar una crida per al proper divendres 11 d'abril. Es tracta d'escriure aquest dia, o durant el cap de setmana, un apunt amb el títol '15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ' amb el banner que adjuntem. D'aquesta manera, unint i multiplicant les nostres veus, posarem la nostra engruna de fermesa contra el silenci i la vergonya.

En record de Guillem Agulló.
Perquè el següent podem ser qualsevol de nosaltres."

Prometença

Mari, te'n recordes quan ja fa molts molts anys, anàvem camí al "Verde" cantant esta cançó i per poc no ens matem???

L'home manuscrit

Per raons de feina, aquesta setmana ha arribat a les meues mans L'home manuscrit, de Manuel Baixauli, un llibre que recomane als quatre vents per ser atrevit, per ser imaginatiu, per ser innovador i per haver-me "atrapat" des de la primera pàgina. Com que havia d'entrevistar l'autor dimarts al matí, me'l vaig haver de llegir en només un dia, amb la qual cosa quan vaig arribar a l'estudi de Baixauli, a Sueca, encara no m'havia donat temps a assimilar-lo. Així que, si l'heu de llegir, us recomane que no ho feu en només un dia, crec que cal temps per mastegar-lo bé, per assaborir-lo i també per gaudir d'un llibre que ha rebut diversos premis i que n'estic segura de que encara ha de fer molt de camí.
Jo no sóc qui per fer crítica d'un llibre com aquest, només sóc una lectora com qualsevol altra, per això us recomane alguns blogs que acostumen a fer crítica, i que, en aquest cas, en parlen del lllibre: Llegit, El lamento de Portnoy, o Llegeixes o enriqueixes, d'entre altres.

Potser perquè vaig haver d'empassar-me el llibre en un sol dia que aquella mateixa nit vaig somniar que jo era la protagonista de llibre i que jo mateixa tenia un "magatzem de la memòria". Fins i tot, ja desperta i amb el cotxe cap a Sueca, vaig imaginar que jo era aquell jove que anava a entrevistar Josep Palàcios a sa casa i que mai no l'arribava a trobar.

Això no em va passar a mi, jo sí que vaig trobar l'escriptor, li vaig poder fer les fotos i l'entrevista. Manuel Baixauli sí que existeix de veritat. De l'entrevista he de dir que, després de vint minuts de xarrera, l'entrevistat va acabar entrevistant la periodista.

En eixir de l'estudi de pintura de l'escriptor em vaig trobar amb la mateixa llibreria que ix al llibre, com m'havia explicat Baixauli, de sobte hi vaig fer un bot a dins de les pàgines, entre les paraules, enmig de cada lletra... tot el poble s'havia convertit en un mur ple de textos i jo havia d'anar llegint per descobrir la Seua vida, per descobrir els Seus pensaments...

Al cap, una frase: "Has de creure-hi per deixar-te dur per la història"

Un de Catarroja

Gràcies a Imma, he pogut matar el cuquet de l'Estellès i el mateix dia que vaig escriure el post ella em va regalar tres dels seus llibres. T'estime bonica, has fet que els meus viatges en tren siguen molt més agradables.

Uns dies després Feliu també dedicava un post al de Burjassot, i, quina casualitat, amb el mateix poema.

Doncs bé, aquest post va dedicat a Lluís, més que res perquè ara que he aprés a penjar cançons, sé que a ell li agradaran aquestes de Miquel Gil, un geni que, a més és del seu poble: la gran Catarroja!!





Canviant un poc de tema... que ja tinc portes a ma casa!!! s'acosta la festa d'inauguració...