Any nou i vida nova... almenys això és el que es diu

Quina manera tan agressiva de començar l'any, no? Doncs aquest va ser el nostre sopar de cap d'any i amb aquest esperit he arrancat el 2008. Disculpeu els meus lectors per aquest blog tan abandonat. Com tothom, jo també en faig propòsits per l'any nou i entre ells està el d'actualitzar més a sovint aquesta bitàcora. Em costa molt fer-ho perquè sempre pense que allò que em ve a la ment cada dia no és prou interessant com per publicar-ho a la xarxa, però això ja s'ha acabat, a partir d'ara qualsevol xorrada que em trobe, que em vinga al cap o que passe pel meu costat serà suficient per obrir un nou post.


Què us sembla la foto? Aquest és el Potxo, un dels més grans cuiners arreu dels Països Catalans, i al seu costat estava el Natx, qui m'ha sorprés gratament amb la seua destressa a la cuina i que ja quasi bé iguala el seu gran amic. Quina gran parella!! Gràcies a ells, vam poder dir adéu al 2007 amb un àpat de primera categoria. Però no només amb bon menjar vaig començar l'any, també amb molt bona companyia.

La Mary suportant les baixes temperatures d'Alcalà del Xúquer


Una passejada solitària a primera hora del matí del primer dia de l'any em va ajudar a prendre el camí amb molta força i crec que encara em dura. De moment, dilluns comence una nova feina que m'il·lusiona, no sé com anirà però almenys crec que la il·lusió és un punt al meu favor. No sé per què però pense que aquest any és el meu, el 8 és un número bonic, i, tot i que sembla una xorrada, per mi és important.
Vegeu? si en realitat, tampoc tinc res interessant que contar. Només una cosa, a tots aquells que no us vaig enviar felicitacions per a l'any nou, ja sabeu que us estime igual i que us desitge el millor. Prompte (abans de l'estiu, espere) faré la inauguració de ma casa, a la qual estareu tots convidat, a què el 2008 és diferent?

Besades a totes i a tots.