65 hores!! el que faltava...

Aquesta és la innocentada de la setmana. Per si no féiem prou hores a la feina sense cobrar, ara resulta que per llei la jornada laboral arribarà a les 65 hores. Però de què van aquests polítics? En què pensen?

Diuen que l'ampliació de les hores es negociarà entre l'empresari i el treballador, però, qui ho garanteix això si ara damunt la llei els dóna la raó.

El tema és seriós, així que ja està bé de parlar de l'Eurocopa, de la crisi o de l'uniforme escolar, perquè si continuem així veurem qui té temps de viure.

Potser aquesta és la solució, com diu la meua amiga Lídia, al problema de les hipoteques; és a dir, ens comprem una tenda de campanya, la muntem a l'oficina i venem les nostres cases, que vos sembla?

Tant de parlar de l'horari europeu i històries i ara què fa la UE? No havia quedat clar ja que no per més hores treballades es produeix més i que les jornades laborals interminables l'única cosa que provoquen són baixes per estrés, accidents de trànsit per cansament i infelicitat perenne? Com quedem?
Esperem que la cosa es parle i que la pressió social ajude a que el Parlament Europeu no ho ratifique, pel bé de tots.

Aigua vaaa!!!

No ens podem queixar d'aigua, ara que no para de ploure. Deixaran estar tranquils els rius per un temps, per fi.
Us recomane la lectura d'aquest blog, està molt molt bé: http://www.solosequenosenada.com/2008/05/10/la-trama-%e2%80%9ctrasvase-del-ebro%e2%80%9d-v13/

Per un troç del teu cos

Per un amor tan tendre
què donaria jo,
què em deixaria prendre
per un tros del teu cos.
Com el pagès que es lleva
per a fer el seu camp d'or,
jo et faria meva,
et llauraria el cos.

Pels teus ulls tan negres,
jo apagaria el sol;
que només les estrelles
fossin el teu bressol.
Junts faríem la drecera
caminant sense por;
jo et trauria les pedres,
i el vent del nord, la pols

LLuís Llach

Per als que estimeu en valencià. Cliqueu ací.

tornar

Quina alegria retrobar-te!
Tan de temps sense tornar-hi i estaves al mateix lloc; la mateixa façana, el mateix interior, algun insignificant canvi però amb el mateix esperit. No hi eren, tanmateix, els mateixos actors, tot i que no hi havia canvis als personatges.
T'he trobat bé, t'he trobat sana, per a mi ha estat com tornar deu anys arrere.
Quina alegria retrobar-te!
El meu rol també ha estat ben diferent aquesta vegada, jo hi caminava amb la mateixa por que ho feia 10 anys abans, però les mirades no eren les mateixes, potser jo tampoc era la mateixa. Ha passat el temps i han canviat moltes coses.
De sobte, m'han passat pel cap milers d'imatges, com quan mires i remires un àlbum de fotografies. Imatges que he recuperat de ben a dins, d'entre una de les caixes que hi guardava a la meua memòria. He reviscut moments que ja havia oblidat per complet.
Quina alegria retrobar-te.