dijous, de juliol 06, 2006

Un passeig per la ciutat...

Amb un somriure es pot canviar el món i amb una bicicleta es pot plantar cara al desenvolupament i les despeses energètiques excessives de les ciutats actuals.
Els protagonistes de la pel·lícula ambientada a València viuen a cavall entre la ciutat que tenen i la ciutat que volen tenir. La bicicleta és la seua arma de lluita, una lluita néta, senzilla i optimista.
La bicicleta posa nom a les persones en una ciutat deshumanitzada que ha apostat pel progrés i pel canvi sense tenir en compte de què esta feta la urbe, sense tenir en compte la gent.
Un ciclista retirat construeix bicicletes a partir de peces velles que ha arreplegat al llarg de la seua vida, fins i tot li regala a Ramon, un xiquet de 12 anys, una bici nova a canvi d’arreplegar la seua vella. El personatge que interpreta Sancho Gracia conserva un esperit de reciclatge semblant al de les nostres iaies, que aconseguien fer noves peces de roba de més de 10 anys.
Aurora viu al barri marítim de la ciutat, allà té les seues veïnes, el seu barri, les seues olors, les seues vistes..., allà té sa casa. Aurora torna a pujar a una bici als 70 anys i això la fa pensar, la fa reflexionar i la fa canviar. Se n’adona que, tot i l’edat, encara està a temps per canviar la seua vida, per tornar a ser feliç i per lluitar pel què vol. Vol viure a sa casa, una casa que volen enderrocar per acostar la ciutat a la mar. Ella ja hi viu a la mar, ella vol ser feliç, li agrada el seu barri, i voldria que, igual que Ramon recicla les bicicletes algú reciclara el seu barri sense necessitat de tirar-lo al fem.
Històries senzilles són les que fan de la ciutat una ciutat amb caràcter amb personalitat. Una bicicleta amb el seu mecanisme ben senzill pot canviar el sentit d’una societat complexa.
M’ha agradat veure València al cinema, m’ha agradat veure la llum que desprén una ciutat que no reconec i que he trobat a la gran pantalla. Potser la pel·lícula estiga carregada d’utopies impossibles que poden deixar de ser-ho, només calen persones amb nom i cognoms que lluiten i reivindiquen allò que són i allò que volen.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui hem entrat a ta casa per la finestra... ja veurem que et robem.
Un beset Míriam i Moisès
Senyera, 7 de juliol del 2006

Anònim ha dit...

eiiiiiiiiii, que faltava jo.... per fi puc escriure unes ratlletes`per a tu. Només saludar-te bonica... i felicitar-te pel teu nou aparador cibernètic. Collons que esteu tots més moderns que l'hòstia... en fi un besset d'un catarrogí del sud.