Tot l'enyor de demà

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
— Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de
coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja els tramvies
i els baixa,
tot corrent.

I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri,
matineres,
qui travessen depressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els diu: — Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.

Si no em puc aixecar,
mai més,
heu's-aquí el que m'espera:

— Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Joan Salvat-Papasseit

Només va ser un "fins aviat"

Mai haguera pensat que estaria tan a prop de Lluís Llach, no només per la foto, sino perquè ahir vaig viure tot un somni: vaig poder compartir amb ell les notes de Campanades a morts.
Gràcies a la Banda de Música de Dénia, que em van donar l'oportunitat de ser un més d'ells, ahir es va convertir en un dels dies més màgics de la meua vida.

L'espectacle va ser molt emotiu, però durant tot el dia vaig poder estar ben a prop d'ell, als assajos i les proves de so. Va ser molt especial per mi tocar amb ell "Campanades a morts", un réquiem per un fatídic episodi històric que també he conegut a través de les seues lletres.

Lluís Llach la va compondre la nit del 3 de març del 1976, quan a Gasteiz la policia va matar a 5 sindicalistes i van ferir de bala centenars d'ells. Feia més de 3 mesos que Franco havia mort, però aquell dia la policia estatal es va comportar com si el dictador fos viu. En conèixer la notícia Lluís llach va compondre Campanades a morts per denunciar aquest acte de terrorisme d'estat.

Ahir en un acte per la memòria històrica, Campanades a morts va tornar a sonar de la mà de Lluís Llach acompanyat per la Banda de Dénia i l'Orfeó Valencià Navarro Reverter.

Alícia, gràcies per este dia tan especial...