diumenge, de febrer 11, 2007

Només va ser un "fins aviat"



Mai haguera pensat que estaria tan a prop de Lluís Llach, no només per la foto, sino perquè ahir vaig viure tot un somni: vaig poder compartir amb ell les notes de Campanades a morts.
Gràcies a la Banda de Música de Dénia, que em van donar l'oportunitat de ser un més d'ells, ahir es va convertir en un dels dies més màgics de la meua vida.

L'espectacle va ser molt emotiu, però durant tot el dia vaig poder estar ben a prop d'ell, als assajos i les proves de so. Va ser molt especial per mi tocar amb ell "Campanades a morts", un réquiem per un fatídic episodi històric que també he conegut a través de les seues lletres.

Lluís Llach la va compondre la nit del 3 de març del 1976, quan a Gasteiz la policia va matar a 5 sindicalistes i van ferir de bala centenars d'ells. Feia més de 3 mesos que Franco havia mort, però aquell dia la policia estatal es va comportar com si el dictador fos viu. En conèixer la notícia Lluís llach va compondre Campanades a morts per denunciar aquest acte de terrorisme d'estat.

Ahir en un acte per la memòria històrica, Campanades a morts va tornar a sonar de la mà de Lluís Llach acompanyat per la Banda de Dénia i l'Orfeó Valencià Navarro Reverter.

Alícia, gràcies per este dia tan especial...