No es pot morir en cap de setmana als hospitals del País Valencià, i menys si és estiu. Si un es mor dissabte, s´ha d´esperar que arribe dilluns o dimarts perquè un metge forense, un personatge obscur i desconegut que deu pensar que el dolor de les famílies sols es pot produir en dies laborables, certifique no-sé-què que ja han determinat altres metges i permeta que el seu cos puga ser tornat als seus perquè, ells també, descansen. A l´Hospital General de València sembla que no hi ha diners, ni ganes, perquè un metge forense estiga sempre localitzable. David, que ens ha deixat avui dissabte pel matí, haurà d´esperar-se a una cambra freda fins que dilluns o dimarts un desconegut l´autoritze a vindre a Senyera. Mentre, ací l´esperem tots, trencats en molts trossos, impotents davant la mort i també davant una Administració inútil i ineficaç, impersonal i insensible, llunyana. És possible que, després de tots els diners emprats setmanes enrere, un valencià no puga ser enterrat perquè no hi ha diners per a forenses de guàrdia? Sí, sí que ho és. Adéu, David.
-Moisès Martínez i Chordi. Senyera. (Cartes al director. Levante-emv. 18/07/06)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Malauradament és possible això i moltes altres coses. En un país en què és més important malbaratar desenes de milions d'euros per a rebre al papa -amb tota la humiltat que caracteritza l'església-, en què es poden hipotecar milers de mil.lions d'euros construïnt una ciutat de les Arts, filla de l'egocentrisme malaltís dels nostres governants, o en què moren desenes de persones en un accident ferroviari que ja no recorda cap informatiu, si no és per treure'n tallada.... Sí, tot és possible i molt més en el món absolutament deshumanitzat que s'hem acostumat a acceptar. Encara que es tracte d'afrontar amb dignitat el més important que tenim, la vida, i també la mort... Us acompanye en el sentiment.
Publica un comentari a l'entrada