Hui us regale un poema...
CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER (Vicent Andrés Estellés)
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'ha portat molts records de l'escola al llegir-la, és la primera poesia que em vaig aprendre i vaig recitar.
Records des de Nàpols! A presto!
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
"Ací em pariren i ací estic
i com que em passen certes coses, ací les cante,
ací les dic"
V.A.E.
P.D Va ser el primer poeta q vaig conèixer a l'escola i la primera estrofa que vaig tindre l'honor de recitar-li a ell mateix en una representació a Torrent. Jo tindria 10 anyets... ai mare... recorde el seu soterrar en un dia trist i molt íntim, almenys per a mi... alguna cosa se'n va anar dins de mi aquell dia...
Un bes ben fort. Lluís.
Publica un comentari a l'entrada