Moltes són les coses que havíem de celebrar en aquest sopar tan especial al qual vam estar gairebé tots. Celebràvem, en primer lloc, que ens tornàvem a juntar després de 10 anys que vam deixar d'anar a l'institut. Continuem mantenint els vincles, les quedades són cada vegada a més llarg termini però valen la pena. Si més no, enguany ja hem fet dos sopars.
I després de tants anys encara continuem rient de les mateixes coses. Quina cosa podia provocar plaer més gran que sentir una i altra el riure escandalòs d'Òscar, de veure ballar al David amb les cançons de sempre o de veure Mari tota roja després dels comentaris d'Òscar?
Sempre va bé tornar enrere i veure que les coses no han canviat tant, observar que darrere d'unes cares un poc més majors, les vides un poc més estressants o les preocupacions més seriores de cadascú de nosaltres, encara amaguem aquell esperit que ens va fer unir-nos amb tanta força ja fa més de 10 anys.
Aquesta vegada ens ha alegrat l'aparició inesperada del David o de Mirei
a o la visita fugaç del Jordi. Vam estar contents i això es va notar. És d'admirar que cadascú de nosaltres trobe un moment en la seua vida d' "adult" per retrobar-se amb el passat, un passat que no és tan llunyà i que per a molts de nosaltres ha sigut la millor etapa de la nostra vida. Si, aquella que vam passar al Colomer de l'institut.
I quins sentiments que ens ha despertat a tothom veure a Agnès amb la seua panxeta d'embarassada! Això si que és tota una alegria, una de nosaltres serà mare prompte, i quina mare! I pare! que no ens podem oblidar que l'Òscar serà en breu pare de família, i quin pare! Enhorabona a tots dos, la classe de la línia en valencià comença a tindre descendència! I damunt, seran consogres, que encara no han nascut i l'Òscar ja vol emparellar-los.
I després de tants anys encara continuem rient de les mateixes coses. Quina cosa podia provocar plaer més gran que sentir una i altra el riure escandalòs d'Òscar, de veure ballar al David amb les cançons de sempre o de veure Mari tota roja després dels comentaris d'Òscar?
Sempre va bé tornar enrere i veure que les coses no han canviat tant, observar que darrere d'unes cares un poc més majors, les vides un poc més estressants o les preocupacions més seriores de cadascú de nosaltres, encara amaguem aquell esperit que ens va fer unir-nos amb tanta força ja fa més de 10 anys.
Aquesta vegada ens ha alegrat l'aparició inesperada del David o de Mirei
a o la visita fugaç del Jordi. Vam estar contents i això es va notar. És d'admirar que cadascú de nosaltres trobe un moment en la seua vida d' "adult" per retrobar-se amb el passat, un passat que no és tan llunyà i que per a molts de nosaltres ha sigut la millor etapa de la nostra vida. Si, aquella que vam passar al Colomer de l'institut.I quins sentiments que ens ha despertat a tothom veure a Agnès amb la seua panxeta d'embarassada! Això si que és tota una alegria, una de nosaltres serà mare prompte, i quina mare! I pare! que no ens podem oblidar que l'Òscar serà en breu pare de família, i quin pare! Enhorabona a tots dos, la classe de la línia en valencià comença a tindre descendència! I damunt, seran consogres, que encara no han nascut i l'Òscar ja vol emparellar-los.
2 comentaris:
Què bonic!!!
La veritat és que tant jo com el meu Quiquet vam disfrutar moltíssim! Ho sé per les patadetes q m va pegar durant el sopar. A Distrito 6 igual es va agobiar un poquet però ahir vam descansar els 2 i hui ja torna a fer-se de notar... Ja tinc ganes de veure-li la careta i que conega a tots els seus tios de l'institut! Això serà en un dinaret quan vinga la primavera.
Molts besets a tots i moltíssimes gràcies a Cris per l'escrit tan bonic i per ser, una vegada més, l'organitzadora incondicional del sopar!
Si tots vam fer un lloc a les agendes per no faltar a la cita, cal dir que Cris en va fer un de més gros per tal d'organitzar-ho tot, així que gracietes Cri-Cri!!! Per a mi va ser molt emotiu poder trobar-nos casi tots! hem batut el rècord d'assistència! Contant també que Agnés val per 2! ajajaja. David i Mireia! quant de temps i quants records. Sobretot m'emociona vorer que anem canviant però que en essència som els mateixos i que per uns segonets si tanque els ulls puc sentir que estem celebrant la festa de l'institut de Nadal i que estem nerviosets per l'arribada de les notes... jejejeje. Cris, dius que ara portem vides estresades? esperar les notes si que era un estrés!!!!! ajajajajajaja
Publica un comentari a l'entrada