diumenge, de desembre 02, 2007

El seu poble era Alcoi


Ahir vaig tindre l'oportunitat d'assistir al cinqué aniversari del Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, per motius de feina, no us penseu que ja m'he fet alcoianeta, però em va agradar estar-hi, em va agradar sentir les veus recordant la figura de l'Ovidi, molts d'ells el coneixien personalment i no com jo, que el conec però perquè anys després de la seua mort he escoltat tota la seua discografia en mp3 una i altra vegada. Ahir al sopar vaig estar molt a gust, compartia gustos, pensaments i ideologies amb molts dels presents, però també discrepava amb altres, malgrat tot vaig poder retrobar-me amb un Alcoi que pensava que només estava a la meua ment. M'explique: abans de vindre a currar ací i de conèixer la gent, les festes, la política i els costums d'ací, jo sempre havia imaginat que Alcoi era diferent a la resta del País Valencià, i tant que ho és però no com jo creia. Amb el temps he descobert que Alcoi no és la ciutat que jo imaginava, també és veritat que jo desconeixia molts de les seues particularitats. No vaig a entrar ara en detalls però pensava que a Alcoi tots eren com l'Ovidi, que estimaven la nostra llengua i la nostra cultura i que Alcoi era un reducte en extinció de la província d'Alacant. No cal dir que era jove i tenia uns ideals i potser era també molt ignorant. Ara, en aterrar a Alcoi me n'he anat adonant que és una ciutat com qualsevol altra però amb les seues «coses», no vaig a dir que tot és negatiu, ni molt menys, però entenc que molts alcoians es desentenguen de ser-ho o que siguen «alcoians no militants», com vaig sentir dir ahir al sopar. El fet és que ahir vaig descobrir un Alcoi que em va recordar el que jo pensava abans d'aquesta ciutat i tot gràcies a l'Ovidi, em vaig emocionar quan parlàven d'ell com si jo fos d'Alcoi, com si Ovidi haguera estat amic meu, com si s'hagués mort ahir mateix, i això, potser em va ocòrrer perquè encara hi havia anit alguna espurna de la flama que deixà l'Ovidi en els nostres cors. Ovidi era així «perqùe volia» i feia «crítica i autocrítica» del món que l'envoltava perquè ell era «un actor, un músic, un cantant i un paiasso» que ens empeny encara a tirar endavant.
En eixir, vaig poder contemplar aquesta bonica postal des del pont de Sant Roc i vaig pensar que potser a Alcoi encara queden coses per les que lluitar, i dic Alcoi, tot i no ser d'ací com si digués Xàtiva, Catarroja o Genovés, potser ho dic perquè el seu poble, el poble de l'Ovidi era Alcoi.

5 comentaris:

natx ha dit...

que bonic!
A Alcoi, com a la resta del món, hi ha imbècils i gent normal.
Ovidi se'n va anar a viure a BCN i va canviar l'occidental per l'oriental. Per sort, li va fer ilu que el soterraren a Alcoi.
Ni els alcoians som peperos ni casaljaumeprimeros. Hi ha de tot.
VISCA ALCOI!

jeje

Paco ha dit...

Si senyora, el més gran que han parit mare, l'Ovidi. Només li faltava ser de Xàtiva, però és que fins i tot el més gran, no podia ser perfecte.
Una forta abraçada.

Anònim ha dit...

Totes les ciutats són Vetusta: hipocresia, supèrbia, vanalitat... i Alcoi només és una ciutat de províncies. Sort que ens queda el món interior de l'indiviu. Besos del germanet

Anònim ha dit...

Ovidi, Alcoi i la Verge Maria! :)
Hola! abans de dir res més vull demanar disculpes pel “torro” que m’he espolsat! Llegiu-lo amb indulgència!!! ;)

m’agrada saber el que la gent que no és d’Alcoi diu d’Alcoi i de la gent d’Alcoi. M’agrada perquè sembla que parlen d’un poble que no conec en absolut i li atribueixen i ens atribueixen unes coses que, de vegades, no sé d’on han pogut eixir [em passa més a sovint que si la persona és d’ací].

Ovidi, com bé diu Natxo en el seu comentari, forma part de la “diàspora” alcoiana. Estic convençut: després de la gallega i la basca, la diàspora alcoiana és la més important de l’Estat. El que vull dir és que Ovidi és una de les tantes i tantes i tantes persones que han abandonat de fet [encara que potser no del tot], aquest poble en els últims… jo diria 30 anys. I és, des de la perspectiva que dóna la distància, molt fàcil criticar-ho tot i a tots. Des de el dret legítim a fer-ho, però amb la prudència de tractar de ser precisos!

“Som un poble de províncies”, “som alcoians no militants”, “se’n fotem de la nostra cultura”… perdoneu el meu atreviment, però podria algú explicar-me en quina part del Lo Regne no es viu diàriamen el provincianisme-no militantisme-me’fotisme que caracteritza la societat valenciana?

Perquè, què dir de València? “Oye, ¿te molesta que te haya atropellado con mi BMW? o “No mos quitareu la paeya!” O què dir d’Alacant, eixa gran ciutat del nord de Múrcia. O què dir de Castelló [en la totalitat de la província]: “¿m’has dicho que me das sincuetamil duros pol bancal? Xé que bo!”. Perquè, que dir de les alternatives: la Xàtiva de Rus, l’Ontinyent d’Insa, la Gandia d’Orengo, l’Elx de Maciá, la Dénia de Viciano, la Vila Joiosa de Llorca [en general tota la cosa: haben Sie viele Hämorriden?], i… acabeu vosaltres la llista. PER FAVOR, QUIN PANORAMA!

[i no diré res de les poblacions on es parla el valencià de Villena, ja que sembla -per com s’ha plantejat la discussió- que eixes poblacions no conten… però igual estaria bé començar per entendre bé quina és la societat valenciana]

No, però la culpa de tot és de Zapat.., vull dir, dels alcoians!

Som, en línies generals, una terra provinciana perquè ens haja manat qui ens haja manat s’ha fet i desfet el que s’ha volgut sense tindre en compte el que s’ha pensat des d’ací… però és que ningú es va / s’ha preocupat de “pensar des d’ací”. El segle XX ha sigut devastador per a moltes coses i la cultura i la llengua i els costums han sigut les primeres víctimes [i no només els costums, la cultura i la llengua valencians… sinó, la cultura, la llengua i costums “en seu sentit més ample i genereal, independentment del seu orígen / estat geogràfic-etnogràfic” (!!)]

I sí, és una llàstima que després de segles de conservar a contracorrent una identitat que podria haver sigut pròpia i diferenciadora, estem desbalafiant la deixa i herència dels nostres avantpassats. Però és que no es pot lluitar contra un món on res que no done diners de manera immediata i abundant no té valor. És com voler parar un camió amb les mans! Això sí, estem quasi que obligats a fer una revisió crítica del que ha passat i passa!

I que no ho oblide ningú: la culpa és de la societat valenciana. En el passat segle els valencians i valencianes, com a conjunt i / o societat, hem renunciat a seguir sent-ho i en això Alcoi no és diferent, perquè senzillament forma part d’eixe conjunt i / o societat.

Ja ho he dit: pensar que una cosa no té remei no significa que no es puga criticar constructivament [i destructivament si cal] i figures com la d’Ovidi ens recorden el que podria haver sigut tot aquest borum que ens ha quedat. I no seré jo, en absolut, qui li lleve un cèntim de mèrit al seu treball… TOT EL CONTRARI! Però és que Ovidi ho va viure tot des de el seu puig de Barcelona i la distància és el que té.

A tot açò, en Alcoi es viu molt bé; perquè els llocs són sempre la gent amb la que els vius.

Salut!!
germán

Anònim ha dit...

Ovidi, quina meravella, que gran era...