Ha passat molt de temps però encara molts els recordem com els millors quatre anys de la nostra vida. D’eixos anys han quedat molt bones amistats, la prova és que encara hui quedem per sopar, com si fórem un grup d’amics.
No ens ha faltat temps per parlar dels records d’aquells anys, dels professors, dels viatges i... sobretot d’aquelles festes que començaven pel matí i acabaven a la gasolinera de la plaça de bous comprant més “sangría Don Simón”.
Cada vegada ens costa més quedar tots junts, però el resultat sempre val la pena. Cadascú fa la seua i és difícil fer coincidir a tothom, però això ens dóna peu a organitzar-ne un altre ben prompte, així que els que no heu pogut vindre, no us preocupeu, que abans de l’estiu podem tornar a quedar.
Van ser quatre anys molt especials de les nostres vides, recordeu quan cantàvem aquell cançó de Raimon:
“Hem viscut ben junts,
Ara fa ja molts anys,
Qui sap que ens portarà,
Què ens portarà demà...
I volem viure Junts...”
Fins prompte amics!
4 comentaris:
I sempre continuarem junts!
Eres la millor, l'ànima d'un grup que, potser, sense tu no es retrobaria.
Mil besots guapetona!
Natxo
Qui ens anava a dir el primer dia de classe que després de 14 anys continuaríem veient-nos i tenint moltes coses de les que parlar? Podem sentir-nos molt afortunats. No conec cap classe que s'enjunte encara que siga una vegada a les mil. La pròxima serà aquest estiu a la meua caseta, amb la piscina plena! Espere que s'apunteu els que no vau poder vindre el dissabte!
Agnés.
Siiii!!! ja estic impacient per al pròxim a la caseta d'Agnés!!!... Segur q també serà genial... Encara q ens veiem a la llarga sempre tinc la sensació com si ens ajuntarem tots els mesos... Pense q ja podem dir q som amics de tota i per a tota la vida... Ens veiem prompte!!! Natxo estic amb tu, Cris és especial... Mil besets cari!!!!
Qui és la de les botes?
Publica un comentari a l'entrada