dijous, de gener 29, 2009

Parada tècnica

L'Inquiet ja fa mesos que va arrancar, de fet, ja està escalfant motors de nou, però aquest blog es va quedar estancat aquell mes de novembre, que ja sembla que faça una eternitat.
Una de les raons, que no l'única, de la meua deixadesa és potser el motiu d'aquest post, i és la incompetència de les companyies telefòniques al segle XXI.
Fa poc més de sis mesos que m'he trasllada a ma casa i encara no tinc Internet... i no és perquè no ho haja demanat, no. La meua primera telefonada al 1004, de Telefónica, va ser allà pel mes de novembre. Després de dues setmanes, aproximadament, em van respondre que no era possible posar-me la línia ADSL, que a ma casa no hi havia cobertura.
Quèeeee???!!!
Això com pot ser?
Jo em vaig quedar a quadres, és clar. No em semblava normal que els meus veïns en tingueren i jo no. Què passa, que per ser un poble menut no tenim dret a fer ús de les noves tecnologies?
Després d'insistir durant mesos, he seguit buscant alternatives però ara resulta que l'única opció que tinc és Telefónica i l'última explicació d'aquesta és que no tenen prou "caixetes" per a més línies i que fins que algú no es done de baixa jo no en tindré. Jo no em crec el que m'estan dient, no m'ho crec!!! I què passa a les grans ciutats? a les finques de 50 pisos? Realment crec que el que fan és oblidar-se'n dels pobles rurals. I jo, vinga fer peripècies per buscar una xarxa, amb antenes com les de la NASA i coses per l'estil...
I clar, imagineu la cara que se'm queda cada vegada que veig a la tele l'anunci d'aquell que es queda a dormir al bar i tot amb el seu pinxo d'internet! I jo sense poder treballar a ma casa! Si, si, perquè si els de Telefónica em posaren Internet m'estalviaria almenys 250 km a la setmana, o bé deixaria d'envair la casa del meu germà per fer la meua feina a distància. Ja em ric per no plorar.
Bo, ara ja sabeu perquè més o menys he deixat d'escriure al blog. No promet que l'actualitzaré més sovint perquè ja em coneixeu i sabeu que no és veritat, però la intenció és el que compta i sinó, ja sabeu que em podeu trobar al facebook, que és el que està de moda! Això si, entre quan no tinc feina, eh! (això és per a Natx i German). Un altre dia parlarem del facebook, o la pèrdua total de la intimitat, del GH, de Orwell...

4 comentaris:

Marisabel dimissió ja! ha dit...

Ei! Ens agradat molt el teu blog. Nosaltres des d’Antella (Ribera Alta) tenim un espai des d’on demanem la dimissió de l’actual alcaldessa, una mostra de totalitarisme, intolerancia i feixisme. Ajuda’ns a difondre la notra iniciativa. Moltes gràcies

Anònim ha dit...

és l'exemple més clar que la "gestió privada" no és més eficient que la pública i que el que importa és una gestió eficient!!! benvinguda al mónblog!! ;)

Anònim ha dit...

Xiqueta, m'agrada llegir-te... aixi que no olblides d'actualitzar-lo de tant en tant. besets

Cris ha dit...

Qui eres?