Gràcies a Imma, he pogut matar el cuquet de l'Estellès i el mateix dia que vaig escriure el post ella em va regalar tres dels seus llibres. T'estime bonica, has fet que els meus viatges en tren siguen molt més agradables.
Uns dies després Feliu també dedicava un post al de Burjassot, i, quina casualitat, amb el mateix poema.
Doncs bé, aquest post va dedicat a Lluís, més que res perquè ara que he aprés a penjar cançons, sé que a ell li agradaran aquestes de Miquel Gil, un geni que, a més és del seu poble: la gran Catarroja!!
Canviant un poc de tema... que ja tinc portes a ma casa!!! s'acosta la festa d'inauguració...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Gràcies carinyet! m'agrada saber q t'he fet sentir un poc més feliç.... també t'estime mogollóoo!!!!
Ja pots anar organitzant la festa per a inaugurar la casa!!!!
I ací estic jo par a ajudar-te... wapa!!!
Per fi ja he vist este post, que fins ara ni tan sols sabia el q era. Xica quina il.lusió que em fa!!! Per fi algú que ha arribat a captar l'essència del centre del món... tot i que siga musicalment. El missatge d'eixa música s'amaga baix la pell de molts catarrogins, entre els quals estic jo, per suposat. Miquel Gil és un gran tipo i Catarroja un gran poble. No debades viu allí... Ah, i tu també eres una gran tia, capaç de treure-li un somriure a algú que encara li costa riure. Tot passarà... Gràcies bonica!
Per cert afegeix eixa música a la gravació de l'Ovidi.... jejeje. Tu ves posant musiqueta i voràs, no tindràs prou cd's per a gravar-me-la.
Publica un comentari a l'entrada