M'agrada escoltar el so de la pluja, des d'ací, des del llit, i no vull adormir-me.
Cada vegada plou amb més força i jo cada vegada tinc menys ganes de dormir.
La pluja mulla el carrer, i l'olor de la terra m'arriba tot i tindre la finestra tancada.
Un tro trenca amb la monotonia de les gotes damunt de les basses.
I continúa plovent, i cada vegada més fort.
No puc anar-me'n a dormir i perdre'm aquest espectacle de la naturalesa.
Un llamp il·lumina la meua cambra a través dels vidres.
M'he vist a mi mateix al llit, amb els ulls oberts i concentrada en la música.
Una música trista però a la vegada joiosa, plou a fora i jo estic a dins.
La pluja no em mulla però m'envaeix.
No vull que pare de ploure.
No vull que es faça de dia.
No vull que el sol trenque la màgia d'aquesta nit tan bonica, una nit amb banda sonora inclosa.
Demà no voldré alçar-me per anar a treballar.
2 comentaris:
Poques sensacions hi han com sentir la pluja des del llit, i damunt no haver d'alçar-se.
Si t'agrada sentir la pluja des del llit, hi ha un grup al Facebook:
http://www.facebook.com/group.php?gid=46625846362
Publica un comentari a l'entrada