dimecres, de maig 02, 2007

Senyera no és Senyera...



Els senyeruts i les senyerudes ja podem estar més contents encara del nostre poble, ara ja tenim història. No vol dir això que no la tinguérem ja però amb la publicació d'este llibre ja ens coneixem un poc més.


El primer capítol situa Senyera entre el riu i els horts de la Ribera i a partir d'ahi ens permet fer un viatge en el temps. Només fullejant-lo m'he adonat que estime un poc més el meu poble, perquè Senyera no són només les festes patronals, el cafenet al pub o els passejos pel terme, Senyera, com tots els pobles té la seua història i per tant, com deia Raimon, té uns orígens i una identitat.


Pel llibre, he sabut que els senyeruts i senyerudes van lluitar amb els maulets en la Guerra de Successió i que va ser un dels pobles que va patir les represàlies de l'exèrcit borbònic i això fa que m'enorgullesca dels meus avantpassats.


Ma casa, era al segle XVIII, pràcticament l'única del poble, era un palau que pertanyia als Marquesos de Benemeixix. Sabia que ma casa tenia història, però amb el llibre podré descobrir tots els secrets de la meua actual llar. Fent una ullada ràpida per les seues més de 300 pàgines, me n'adone que parla de l'orígen del seu nom, Senyera, que malgrat que tothom ho associe a la bandera, es tracta d'una evolució lingüística: Senia Era. I és que just davant de ma casa, enmig de la Plaça Gran, hi havia una sénia que havien construit els moriscs i de la qual es trobaren restes arqueològiques. D'ací ve Sénia era i ja no és... Seniera.


Aquestes i moltes altres coses aniré descobrint en quan comence este viatge cap enrere, un viatge per la història, per la nostra història, per la meua història.



Per cert, una de les coses que més m'ha sobtat en la presentació del llibre és l'afirmació de l'autor, Abel Soler, de què el Castellet, eixa muntanya que vigila el terme de Senyera i pertany a Castelló de la Ribera, en algun temps ha sigut terme de Senyera... interessant, no? L'autor ens ha animat a reivindicar el que és nostre, a partir d'ara començaré a difondre esta idea i a lluitar pel Castellet. CASTELLET SENYERUT, JA!!!