Mon grand Paris

Les cafés crèmes du matin,
Montparnasse, le Café du Dôme,
Les faubourgs, le Quartier latin,
Les Tuileries et la Place Vendôme.


Paris, c'était la gaieté, Paris,
C'était la douceur aussi.
C'était notre tendresse.
Paris, tes gamins, tes artisans,
Tes camelots et tes agents
Et tes matins de printemps.

Edith Piaf



M’ha agradat retrobar Paris, els seus carrers, els seus jardins, les seues places... tot és gran a Paris. Tot i que ja em conec ben bé la ciutat, m’ha encantat tornar a passejar per la vora del Senna, escarbant entre llibres vells. Tot i la massificació de turistes, no està mai de més fer un volt pel barri bohemi de Montmartre, on els artistes i pensadors es donen als plaers intel·lectuals i de l’art...

Diuen que és la ciutat de l’amor, de la llum, de la música... és una ciutat per gaudir, fins i tot de la multitud que cada matí arreplega el metro. Impressiona com una ciutat pot ser tan gran per baix també, no et canses de pujar a un tren o a un altre, o caminar per un corredor sense fi per tal de fer un transbordament.

I si tant enamora la ciutat viva, la ciutat morta no deixa d’impressionar. Parle d’un dels cementeris de la ciutat, el de Père Lachaise. En entrar fas un bot enrere en el temps per trobar-te amb Chopin, Delacroix, Edith Piaf o fins i tot, amb Jim Morrison. I allà estan tots, en una muntanya de làpides i panteons, tots ben col·locadets i ordenadets allà. Fins i tot, et donen una guia a l’entrada perquè pugues saludar a tants genis i personalitats parisencs que allà habiten. En principi dóna un poc d’impressió però a la fi, t’acabes acostumant i fins i tot t’agrada.

A Paris cal caminar i caminar per trobar-te ben a gust, per notar que tu també formes part de la ciutat. Vages per on vages sempre trobaràs algun edifici grandiós o algun raconet amb encant, però cal investigar per descobrir tants i tants amagatalls que guarda la ciutat, raconets per pensar, per cantar, per somniar, per llegir, per escriure...